Provengo de una familia cuyos padres tienen lenguas maternas
distintas. Un padre catalanoparlante perteneciente a una familia catalana de
Badalona y una madre castellanoparlante de padres andaluces. ¿Qué sale de esta
fusión? Marina Mula, quien os va a contar una historia sobre lenguas, quizás
muy poco habitual. Ellos siempre tuvieron claro que me iban a
hablar en catalán, situación fácil para mi padre pero no tanto para mi madre
(recientemente me ha confesado que cuando me reñía o cuando me decía cosas
bonitas le era inevitable no decirlas en castellano), ni tampoco para mis
abuelos maternos quienes intentaban sin éxito hablarme en catalán. Así pues
crecí hablando catalán con mis padres y mis abuelos paternos y castellano con
mis abuelos maternos.
Esta
situación cambió cuando cambié de colegio en Primaria. Mientras que la
lengua que usaba en la primera escuela con mis compañeros era el catalán,
cuando me escolarizaron en la segunda tuve que empezar a hablar
castellano con ellos, quizá para sentirme más integrada ya que entre ellos
hablaban castellano. Y aunque ambas lenguas de escolarización fueron el catalán, empecé a
usar el castellano la mayor parte del tiempo que pasaba en la escuela.
Y
aquí viene lo curioso porque a partir de ese cambio empecé a hablar castellano
con mis padres. Mi padre, que se negaba a ese cambio, consiguió que siguiera
hablando catalán con él, pero mi madre al ser castellanoparlante, no pudo
evitar que acabáramos hablando castellano entre nosotras.
Vale
Marina, pero, ¿hablas alguna lengua más?
Después
de abandonar el conservatorio de música al descubrir que no era lo mío, acabé,
por suerte, haciendo inglés con 6 años y desde entonces hasta Bachillerato estuve en una academia de inglés. Actualmente tengo que
conformarme con las contadas horas de inglés que se hacen en Llengües Aplicades ( parece mentira). Empecé también a
estudiar alemán con 18 años, demasiado tarde. Ahora hago alemán en el
Programa d'Ensenyament d'Idiomes de la UPF. Tengo también conocimientos de
francés ya que lo estudié durante la ESO pero no recuerdo más que: "Comment tu t'appelles?".
Podría decir que mi nivel de inglés se encuentra aproximadamente en un C1, mi
nivel de alemán en un A2 y mi nivel de francés realmente no considero que
llegue a un A1 ya que lo que recuerdo de esta lengua es muy poco.
[Foto: todo el material que tengo como estudiante de inglés y alemán]
¿Cómo
me veo en el futuro respecto a las lenguas?
Me
gustaría poder llegar a dominar perfectamente el alemán y tal vez encontrar esa
soltura que a veces noto que me falta hablando inglés. A parte me gustaría
mucho aprender italiano y si se presenta cualquier otra lengua...
¡bienvenida sea!
¡bienvenida sea!

Molt original el títol ;) Em fa gràcia quan dius que el teu pare es negava a parlar-te en castellà, ja que la meva mare està en la mateixa situació, ella sempre es dirigeix a les meves germanes en català, pero ver a saber perquè sempre, i quan dic sempre és SEMPRE, contesten en castellà.
ResponderEliminarels misteris de les llengües en les famílies jajaja ja és estrany que contestin en castellà no?
EliminarHola Marina, m'ha sorprès molt la teva història! Quina consideraries que és la teva llengua materna? És que m'ha sorprès que primer parlessis català amb els teus pares i després al cap d'uns anys parlessis castellà amb la teva mare. Això em fa pensar que tant el castellà com el català eren dues llengües molt presents a la teva vida des de ben petita i que havies de tenir una gran habilitat si vas ser capaç de canviar la llengua amb la qual adreçar-te a la teva mare, ja que diuen que quan coneixes a una persona en una llengua és molt difícil poder-te adreçar a ella en una altra. Vaja, entre tots fem el món!
ResponderEliminarPD. Jo també trobo que el títol és molt original :)
Hola Xisca!
EliminarConsidero les dues llengües com a maternes. No et sabria dir quina parlo més durant el dia perquè crec que quedarien molt igualades ( tot depenent del dia clar, i de la gent amb la qual estic). Tot i així et diré que penso en castellà jaja potser això indica que la meva llengua materna tira més cap al castellà. He de dir també, com a curiositat, que farà un parell d'anys, pensava en català! És tot molt estrany i curiós!
haha m'encanta quan dius "parece mentira". És veritat! Hauríem de ser uns experts ja! I no hem fet anglés des de... buff!
ResponderEliminarPer cert, anaves a un conservatori de música? No ho sabia... A fer què?
En relació a les llengües... T'agradaria aprendre alguna altra? Quina?
PD: Molt maco el bloc!!
Sí Andrea... Quan vaig començar aquesta carrera pensava, i estava convençuda de que quan l'acavés el meu nivell d'anglès hauria millorat moltíssim! No ha sigut així, i em sap molt greu :(
ResponderEliminarP.D: Feia guitarra! Bé, vaig començar a fer-ne, però m'obligaven a fer cant i vaig decidir que.. "pa' tu tía el solfeo"
jaja quina gràcia, jo vaig fer classes de cant durant un temps, peró definitivament no és lo meu!
ResponderEliminarCrec que la majoria dels teus companys pensem el mateix. Tots pensàvem que acabaríem amb un altíssim nivell de tots els idiomes i... no ha estat així, oi? Haurem de seguir estudiant fora de l'universitat (com fas tu al PEI) quan acabem la carrera sinó... malament rai!
ResponderEliminarM'ha semblat molt curiós el canvi d'idioma que vas tenir amb el teu pare ja que jo pensava que quan t'acostumes a parlar en una llengua amb una persona és quasi bé impossible canviar-la. Ara ja veig que no és així.
Si has fet francès a l'ESO, t'animo (quan tinguis l'alemany quasi perfecte) a que el tornis a agafar. Si ja vas començar-lo et serà més fàcil que si tinguessis nivell 0. És molt bo i enriquidor poder gaudir de quantes més llengües millor! :)
Jo igual... el nivell de llengües estrangeres no ha pujat molt que diguéssim, des del començament de la carrera. A veure, prefereixo pensar que sí que hem aprés coses, però no al nivell que esperàvem. Vas començar la carrera, sense saber res de res d'alemany? Perquè això significa que tens els ovaris molt però que molt quadrats, eh!? Et felicito, ha de ser dur jejejeje
ResponderEliminar